Menu

Entrevistes

Tommy Vetterli: Fa més de deu anys que no cobrem royalties dels nostres discos

Tommy VetterliEn el marc de les entrevistes prèvies que estem realitzant en motiu del Rock Fest Barcelona i buscant una mica quina o quines de les bandes participants pot tenir més interès de veure i saber d'ells fora de noms com Iron Maiden, Slayer o tantes altres que amb certa regularitat ens visiten hem volgut contactar amb els suïssos Coroner.

La banda va formar part d'una onada de grups que a finals dels 80 i primers 90 van tenir bon ressó per Europa de la mà d'un segell potent en aquells temps com Noise (Helloween, Running Wild, Kreator, Rage...) gaudint d'una reputació notable oferint un thrash metal elegant i innovador. Després de separar-se l'any 1993 van tornar el 2011 d'una forma discreta. Discreta perquè des de llavors cada any fan uns quants concerts sense fer massa soroll i en dates seleccionades.

Per saber més del moment del grup, parlar del passat, del present i sobretot del futur parlem amb un enfeinat Tommy Vetterli, el seu guitarrista, a qui trobem al seu estudi enmig d'una mescla en la que confessa és una setmana de bojos fent fins a 12 hores de treball a l'estudi.

 

SM - Això no treu que es mostri tot just començar la conversa i esmentar el festival amb ganes de tocar i fins i tot confessa que hi ha algunes bandes que té interès en veure. Però en primer terme tinc curiositat amb la perspectiva dels anys com veus la vostra separació al 93 i què va passar per arribar a aturar l'activitat?

TV - No va haver-hi cap raó en particular. Encara érem bons amics però ja eren 12 anys junts i tocant pràcticament a diari i també hi havia ganes de provar coses noves, fer música amb altra gent. Especialment jo que volia tocar o treballar amb un cantant que fos capaç de cantar melodies però al final vaig acabar a Kreator que era si fa o no fa el mateix.

SM - Però per exemple a la vostra web esmenteu problemes amb la discogràfica en aquells temps NOISE.

TV - Sí..., ho vam escriure... ara és fàcil donar les culpes als mànagers o la discogràfica. Per suposat que si haguéssim tingut un èxit com Metallica la història hagués estat diferent... ara amb un munt d'anys en el negoci a l'esquena no culparia del tot la companyia.

SM - Tal com has mencionat el següent i més rellevant pels fans potser va ser el pas per Kreator en el que són els anys menys apreciats pels fans amb grans discos com Endorama o Outcast. Quins són els teus records i memòries d'aquest període.

TV - Tinc molt bons records. Va ser la vessant més experimental de Mille, ho va voler fer amb material més gothic, més melodies cantant de forma més melòdica. Entenc que els fans més radicals de tota la vida de Kreator no els agradin els discos però pels amants de sons més heavys els encanten aquests discos. Molta gent diu que és cosa meva, que aquests discos van tenir molt a veure amb la meva influència però jo només li vaig donar suport, va ser cosa seva.

SM - Resulta difícil d'entendre que siguin discos tant poc valorats quan actualment no m'atreviria a dir que són mals discos el que fan però si que repeteixen esquemes contínuament.

TV - A tú et van arribar però ara per ells els funciona molt bé el que fan i tenen molt èxit. Hem tocat en alguns festivals amb ells els darrers tres anys i tenen una gran resposta, són força grans. El fet és que els funciona.

Llegeix més

Walter Giardino: Els fans em diuen que no poden trobar els nostres discos a Europa

Walter GiardinoWalter Giardino és tota una institució a Amèrica del sud pel que fa a guitarristes de rock dur. Fundador i líder de la banda més popular que mai hagi donat Argentina a l'escena, Rata Blanca, i considerat per molts com un dels guitarristes més influents de parla hispana. Ha compartit escena amb músics com Glenn Hughes, Tarja Turunen, Doogie White, Graham Bonet o Joe Lynn Turner.

Rata Blanca es troben en un punt delicat de la seva carrera. El seu darrer treball edita el 2015 Tormenta Eléctrica editat el 2015 no ha estat pràcticament promocionat a Europa. És més, el mateix Walter explica que molts fans de la banda no poden trobar el disc.

Precisament aquest moment delicat fa esment a aquest aspecte, el negoci. Creativament i musicalment confessa no tenir dubtes sobre la solvència del grup però ara mateix sembla que les persones que han envoltat el grup no tenen la confiança del seu fundador.

Tot plegat implica canvis no molt agradables de fer per un músic i que poc o res tenen a veure amb l'important, la música, però que cal fer perquè els creatius, els músics, puguin concentrar-se en allò que és important i deixar que persones de la seva confiança garanteixin que tot allò que podem anomenar el negoci funciona i els discos es puguin trobar arreu, aspecte més que important per recolzar el que avui més donar de menjar als músics, tocar en directe.

Fa temps que Rata Blanca no visita casa nostra, Rock Fest representa una bona oportunitat per veure el moment actual del grup. Amb aquesta entrevista encetem un seguit que vol acostar-vos a les bandes participants en l'esdeveniment.

Us oferim l'àudio de la conversa mantinguda i emesa al nostre espai radiofònic.

Dani Pérez (Saratoga): Hay medios en los que ni pagando entras

Dani PérezSaratoga mereixen de totes totes tenir un racó prou destacat en la història del heavy metal a l'estat. Són ja més de 25 anys de trajectòria que avalen a la formació. Formació que al llarg de tot aquest temps ha tingut tants canvis de formació que fins i tot resulta complicat recordar-los tots. L'únic que ha restat impassible als canvis i estirant del carro ha estat el baixista Niko del Hierro que davant de qualsevol adversitat ha tirat endavant amb nous membres i sense defallir. Fins i tot quan semblava que els millors temps havien passat pel grup sorgia amb una nova tanda de músics que sabien complir perfectament el seu paper i donar als seguidors el que esperaven del grup.

Ni els canvis de vocalista, fins a 5 si es compta el predecessor del considerat popularment com el primer Fortu, aspecte que sempre és un dels més fatals per qualsevol grup ja que la veu d'una banda té un paper més que rellevant tant en la imatge com en directe, ni de músics han pogut minvar el grau d'acceptació del grup que disc rere disc han sabut conservar un bon nombre de seguidors.

Quan en els darrers temps semblava que el grup tocaria fons i passaria a millor vida ha ressorgit recuperant una de les seves formacions més populars mantenint el darrer vocalista Tete Novoa. La mateixa banda ha confessat que no va ser res premeditat si no que gràcies a uns quants concerts de reunió per celebrar l'aniversari es van ajuntar de nou i els esdeveniments s'han precipitat.

Ara editen un nou treball Morir en el bien, vivir en el mal i inicien gira que ja en la seva segona data passa per la ciutat de Lleida després d'haver iniciat les actuacions a Tarragona. Més dates arreu s'aniran anunciant i per saber del moment actual del grup, les impressions sobre aquest nou disc i que ens ofereix aquesta formació en directe ens vam posar en contacte amb el bateria Dani Pérez que tot i estar involucrat en multitud de bandes i projectes (Khael, Stravaganzza...) no va dubtar ni un moment a l'oferiment de tornar a formar part de la banda madrilenya.

Us oferim les seves paraules en àudio a través de la conversa que vam mantenir en el nostre programa de ràdio.

Leo Jiménez: "No m'he de justificar de res"

Leo Jiménez ja acredita una llarga trajectòria dins l'escena del rock dur i heavy metal a l'estat espanyol. Indiscutiblement tothom el recordarà pel seu pas per Saratoga, una de les formacions més populars dels darrers quinze anys, però com ell mateix comenta ja havia participat anteriorment en força projectes i després del seu pas pel grup no vol que només se'l recordi per això. De fet, bona part de la seva carrera l'ha dedicat a sons molt més extrems que el metall clàssic del grup madrileny. Projectes com Stravaganzza en són un exemple. Estimat i admirat de igual forma que criticat i odiat, un terreny on sembla trobar-se còmode i que m'atreviria a dir que fins i tot busca en moltes ocasions per treure'n profit.

Aquests dies presenta el seu nou disc La Factoría del Contraste on ha donat una volta al seu so i contactem amb ell perquè ens expliqui els detalls del disc i el moment de la banda en aquesta xerrada emesa al nostre programa de ràdio.

Jeff Scott Soto: "Són temps horribles per ser artista"

SotoJeff Scott Soto és sense cap mena de dubte un del vocalistes de rock dur i metall menys valorats de l'escena. Havent participat en incontables bandes, projectes i col·laboracions que es fa pràcticament impossible nombrar-les, sempre mantenint un excel·lent nivell i amb un vigor i energia en directe del que pocs poden presumir, ha donat un tomb a la seva carrera.

Ara s'ha embarcat en una banda, Soto, que pren el seu nom com en el seu moment va fer Dio, de fet utilitza aquest exemple sovint, recalcant a cada moment el caràcter de banda i no de projecte en solitari. Ens presenta un segon treball, Divak, amb material divers i força dur alhora, marcant territori respecte a la referència que en puguin tenir molts dels seus fans i tot just sortir el disc una nova gira de presentació que comença precisament a Barcelona.

Llegeix més

Accés