Menu

Entrevistes

Greg, Paradise Lost: Sembla com si tota l'escena hagués desaparegut a UK

Fotos: Anne C. Swallow

Paradise LostParlar amb referents sempre és un plaer. Si algú nega que Paradise Lost ho sigui crec que s'ho hauria de fer mirar. Després de 32 anys de carrera i, amb el darrer Obsidian, setze discos d'estudi s'han guanyat la reputació com a una de les bandes més veteranes i de prestigi del metall extrem britànic. Fa poques dates vam ressenyar el seu darrer treball on en certa manera tornen a coquetejar amb sons més assequibles i melòdics que recorden aquells anys d'experimentació després d'uns deu anys on han cultivat d'una manera notable un doom-gothic-death que els ha reconciliat amb tots aquells que tant els van criticar després de la sortida de discos com One Second.

Així doncs, enmig de l'afectació a tot el món del Coronavirus ens posem en contacte via Skype amb Greg Mackintosh i les primeres paraules no poden ser sobre un altra cosa que l'inhabitual de la situació i l'afectació en el món musical present i futur conjuntament amb la incertesa que genera tot plegat, sobretot pels directes, però ja hi tornarem sobre això... Al final del text oferim l'àudio de l'entrevista tal i com es va emetre al nostre espai radiofònic.

Llegeix més

Schmier, Destruction - La indústria musical serà la més compromesa després de la prostitució

Fotos: Liné Hammett

DestructionEn els darrers anys el thrash metal sembla tornar a tenir volada. Lluny queda aquella, potser exagerada, popularitat que va tenir a finals dels vuitanta però moltes d'aquelles bandes sorgides en aquell temps ara tenen la oportunitat de cridar l'atenció de noves generacions i deixar ben palès a tots aquells que els vam conèixer llavors que tenen encara coses a oferir. Potser no en primeríssima línia de l'escena, però sí amb un paper com per a tenir en compte, els Destruction estant vivint un bon moment. Després de l'edició el passat 2019 del seu darrer treball d'estudi, Born To Perish, i la novetat destacada en molts anys de tornar a la formació amb dos guitarristes ara, i després de la gira de presentació que van fer, aprofiten per editar un directe. No és estrany en la seva carrera, n'acrediten cinc i amb aquest ofereixen 55 minuts del que va ser una de les seves dates alemanyes. Al final del text oferim l'àudio de l'entrevista tal i com es va emetre al nostre espai radiofònic.

Llegeix més

Knights of Blood: Les bandes que s'hi dediquen professionalment ho passaran malament

Qui vulgui mirar de recolzar propostes de noves bandes i, per tenir un valor afegit, més o menys properes geogràficament no té cap excusa per gratar entre l'escena local i estatal per poder trobar bandes de diferents estils que de ben segur poden satisfer les ànsies de portar-se a les orelles nou i fresc material.

Aquest podria ser el cas que ens ocupa amb Knights of Blood, una formació de cinc membres que es defineixen a sí mateixos com a heavy metal, si parlem de l'estil que practiquen, provinents de Granada amb vocalista femenina al front. No són uns nouvinguts, porten amb el que presenten actualment quatre treballs discogràfics el darrer dels quals, El Lado Oscuro, fins i tot han encarat aquest treball endurint un punt el seu estil acostant-se al thrash en un treball que sona com un tro a nivell de producció.

Per parlar i conèixer una mica més el grup ens posem en contacte amb José Ramón Vílchez, guitarra de la formació, que ens aten en plena pandèmia i reclusió pel Covid-19, aspecte que, no pot ser d'un altra manera, també està afectant el moment actual del grup i les presentacions en directe que tenien previst fer tot i que ja n'havien pogut fer algunes a l'inici d'aquest funest 2020.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. També estem present a Spotify on podeu escoltar les darreres vint edicions del nostre espai clickant al nom de la popular plataforma d'streaming on hem deixat l'enllaç. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquem totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Aaron, My Dying Bride: No m'importen les regles a l'hora d'escriure

Fotos: John Steel

My Dying BrideMy Dying Bride no són una banda qualsevol. Amb una carrera coherent, passos determinats i ben executats s'han creat una aura de banda pionera i imprescindible de tot un gènere. Tres dècades d'una història que quasi arriben a la seva fi després del que fins ara era el seu darrer treball d'estudi editat el 2015 quan la filla del vocalista Aaron Stainthorpe, de tot just cinc anys, va ser diagnosticada de càncer. Un cop enorme i molt dur que va fer que tots els esforços anessin dedicats a la petita. No només això, el 2018 el retornat Calvin Robertshaw va deixar el grup amb sols un missatge de text.

Sortosament les coses es van girar i el càncer va redimir abans que el grup entrés a gravar el nou disc The Ghost of Orion tot i que van haver d'afrontar un canvi de bateria comptant ara amb l'ex-Paradise Lost Jeff Singer. Andrew Craighan ha estat de nou el principal artífex de la música així com el mateix Stainthorpe dels textos però no ens volíem quedar només amb això. Fa cinc anys ja vam poder mantenir una agradable conversa amb el vocalista, un cop vam rebre la invitació per poder parlar de nou amb ell no ens ho vam pensar. El major referent que mai ha tingut el doom-death metal no treu un disc cada dia i poder parlar amb una ment tant clara com Aaron és tot un plaer.

Llegeix més

Tertúlia, com afectarà el Covid-19 a la nostra escena?

Dies excepcionals. La majoria de la població tancada a casa per una... pandèmia!!! No us sona a pel·lícula? Tot el que està passant sembla tret d'una d'aquestes produccions de Hollywood, tant recurrents al llarg dels anys, on passen grans calamitats que afecten la humanitat. Un cop més el tòpic que la realitat acaba superant la ficció es compleix, en tenim una bona mostra en els darrers anys.

Sigui com sigui és el que toca. Sort en tenim de les xarxes de comunicacions actuals. Internet fa que continuem comunicats, distrets, treballant, informats, desinformats... amb tot el bo i dolent que té tot plegat. Ha esdevingut una eina encara més bàsica del nostre dia a dia. Gràcies a això moltes coses poden seguir tirant endavant, sobretot pel que fa al món dels mitjans i de la comunicació. És per això que el nostre programa radiofònic que cada setmana s'emet a les comarques de Lleida al 104.5fm no s'ha aturat. Molts cops en compartim continguts amb aquesta, la seva extensió a la xarxa, altres no. El que no solem compartir són les edicions senceres del programa de ràdio. En aquesta ocasió ho farem. Per què? Creiem que pot ser interessant compartir la visió que tenen de l'afectació i com es pot redreçar un sector com el cultural, i més en concret l'escena musical del rock dur i metall. Quan tot passi el perjudici haurà estat poc o molt? Serà fàcilment recuperable? Què caldrà fer? Els actors del negoci implicats estaran a l'alçada? Aquestes, entre altres qüestions, són prou interessants com per reflexionar-hi.

Ho fem amb tres convidats il·lustres, amb el responsable de l'agència de management Ricard Altadill METAL BUS, promotor del MetalcatFest, sala Wolf, ex-col·laborador de Metal Hammer i tantes altres coses. Albert Vila director de Science of Noise i Fiar el vocalista dels Foscor. Us oferim doncs aquesta edició complerta del nostre programa de ràdio corresponent al 22 de març de 2020.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?