- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Entrevistes
Morten Lowe (Amaranthe): Portar samples en directe fa més complicada la interpretació
Fotos: Johan Carlen i Patrick Ullaeus
Avui dia les bandes de metall amb vocalista femenina al capdavant no són la raresa a vendre i explotar per cridar l'atenció. Es segueix utilitzant, en excés la majoria de vegades, i són elles qui centren tota l'atenció i concentren la imatge de la banda. Cal veure quan es normalitza el fet que més instrumentistes formin part dels membres i que no siguin les tasques vocals les que siguin càrrec de la part femenina.
Els suecs Amaranthe tot i no ser uns nouvinguts són sang jove en l'escena del power melòdic amb un estil que han pretès evolucionar cap a terrenys a mig camí del pop i la electrònica amb tots els elements que podem esperar d'una banda que habitualment se la encasella en el quadre i estil de bandes com Epica, Delain o els referents Nightwish. El seu debut del mateix nom el 2011 ha evolucionat cap a una música més sofisticada com en pot ser un exemple Maximalism del 2016. El 2018 va ser molt ben rebut Helix amb la novetat d'unes veus que ja compartia amb companys de grup. Seguint amb el camí traçat ens presenten Manifest on exploren encara més la idea dels tres vocalistes amb la mateixa Elize Ryd, Henrik Englund i Nils Molin. Completen la formació Olor Mörck a les guitarres i teclats, Johan Andreassen al baix i Morten Lowe Sorensen a la bateria. Precisament aquest darrer és el nostre interlocutor i amb qui mantenim una conversa via Skype des de Suècia.