Menu

Entrevistes

Aaron, My Dying Bride: No m'importen les regles a l'hora d'escriure

Fotos: John Steel

My Dying BrideMy Dying Bride no són una banda qualsevol. Amb una carrera coherent, passos determinats i ben executats s'han creat una aura de banda pionera i imprescindible de tot un gènere. Tres dècades d'una història que quasi arriben a la seva fi després del que fins ara era el seu darrer treball d'estudi editat el 2015 quan la filla del vocalista Aaron Stainthorpe, de tot just cinc anys, va ser diagnosticada de càncer. Un cop enorme i molt dur que va fer que tots els esforços anessin dedicats a la petita. No només això, el 2018 el retornat Calvin Robertshaw va deixar el grup amb sols un missatge de text.

Sortosament les coses es van girar i el càncer va redimir abans que el grup entrés a gravar el nou disc The Ghost of Orion tot i que van haver d'afrontar un canvi de bateria comptant ara amb l'ex-Paradise Lost Jeff Singer. Andrew Craighan ha estat de nou el principal artífex de la música així com el mateix Stainthorpe dels textos però no ens volíem quedar només amb això. Fa cinc anys ja vam poder mantenir una agradable conversa amb el vocalista, un cop vam rebre la invitació per poder parlar de nou amb ell no ens ho vam pensar. El major referent que mai ha tingut el doom-death metal no treu un disc cada dia i poder parlar amb una ment tant clara com Aaron és tot un plaer.

Llegeix més

Tertúlia, com afectarà el Covid-19 a la nostra escena?

Dies excepcionals. La majoria de la població tancada a casa per una... pandèmia!!! No us sona a pel·lícula? Tot el que està passant sembla tret d'una d'aquestes produccions de Hollywood, tant recurrents al llarg dels anys, on passen grans calamitats que afecten la humanitat. Un cop més el tòpic que la realitat acaba superant la ficció es compleix, en tenim una bona mostra en els darrers anys.

Sigui com sigui és el que toca. Sort en tenim de les xarxes de comunicacions actuals. Internet fa que continuem comunicats, distrets, treballant, informats, desinformats... amb tot el bo i dolent que té tot plegat. Ha esdevingut una eina encara més bàsica del nostre dia a dia. Gràcies a això moltes coses poden seguir tirant endavant, sobretot pel que fa al món dels mitjans i de la comunicació. És per això que el nostre programa radiofònic que cada setmana s'emet a les comarques de Lleida al 104.5fm no s'ha aturat. Molts cops en compartim continguts amb aquesta, la seva extensió a la xarxa, altres no. El que no solem compartir són les edicions senceres del programa de ràdio. En aquesta ocasió ho farem. Per què? Creiem que pot ser interessant compartir la visió que tenen de l'afectació i com es pot redreçar un sector com el cultural, i més en concret l'escena musical del rock dur i metall. Quan tot passi el perjudici haurà estat poc o molt? Serà fàcilment recuperable? Què caldrà fer? Els actors del negoci implicats estaran a l'alçada? Aquestes, entre altres qüestions, són prou interessants com per reflexionar-hi.

Ho fem amb tres convidats il·lustres, amb el responsable de l'agència de management Ricard Altadill METAL BUS, promotor del MetalcatFest, sala Wolf, ex-col·laborador de Metal Hammer i tantes altres coses. Albert Vila director de Science of Noise i Fiar el vocalista dels Foscor. Us oferim doncs aquesta edició complerta del nostre programa de ràdio corresponent al 22 de març de 2020.

Herejía: A les comunitats més petites ens hem d'ajudar la gent de l'escena

HerejíaCert és que les propostes de bona part de les bandes de l'escena s'han radicalitzat en els seus estils volent portar a l'extrem l'estil que practiquen. Això no treu que hi hagi bandes que vulguin mantenir la flama de l'estil més clàssic dins de la nostra escena. Herejía són una banda cántabra de heavy metal, i tot i que les seves influències parteixen de la NWOBHM. Amb aquest La quinta herejía ens presenten el seu segon disc, un treball que tot i les influències comentades del moviment britànic de primers dels 80 sonen molt més a power metal. D'altra banda si ens fixem en la portada segurament et poden venir a la memòria bandes de thrash metal dels 80.

És obvi, i no se n'amaguem que les seves influències venen de grups clàssics i referents com poden ser Judas Priest o, dins de l'escena estatal, grups com Sobredosis, Ángeles del Infierno o Barón Rojo. Cert és que en algun moment la seva proposta pot sonar a mil cops vista però cal tenir en compte les bandes que intenten mantenir la flama, l'arrel de tot allò que avui dia està passant en aquest moviment musical.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Tuomas Holopainen, Nightwish: No tinc límits quan escric música

Fotos: Tina Korhonen, Tim Tronckoe

Tuomas HolopainenFa poques dates fèiem avinent en aquestes pàgines l'escolta que vam poder fer del nou disc dels finesos Nightwish, una de les bandes més ben posicionades per poder accedir a un status de banda gran arreu del món i poder recollir el testimoni dels grans clàssics que poc a poc i sense remei han d'anar dient adéu. El temps passa i això és irrefutable per tothom. Durant el mes de febrer els membres del grup estan recorrent Europa on concedeixen entrevistes i s'organitzen escoltes per mitjans del nou treball. Barcelona va ser una de les ciutats on es va fer un d'aquests actes al que vam assistir i encara podeu trobar la opinió en una primera i única escolta fins ara del disc en un reportatge disponible fent click en aquest enllaç.

Ho recollim on ho vam deixar en el nostre reportatge. Recordem que la nostra cita per escoltar el disc era les 12.30 i estava programat que a les 14.00 seria l'entrevista amb Tuomas Holopainen. És a dir quasi dels últims mitjans a fer-la, què implica això? Doncs aspectes habituals en aquest tipus d'actes. Els temps concedits per aquest tipus d'entrevistes sempre són molt estrictes, en aquest cas 15 minuts, però també és cert que sempre s'acostumen a sobrepassar i es permet certa flexibilitat, com a mínim amb les primeres...

Un cop escoltat el disc tocava esperar el torn per l'entrevista. Miro el rellotge, les dues i cinc del migdia i tot just entra un company. Ups, la cosa s'està retardant. Em comenten que el següent seré jo i que a les 15.00 ha d'acabar tot perquè hi ha compromisos ineludibles i anar cap a l'estació de Sants. La cosa no pintava bé, enlloc de 15 ja passaven a ser 10 minuts. Finalment arriba l'hora. Des de la sala de reunions on ens trobàvem per fer l'escolta del disc creuem les acollidores oficines de Rock'n'Rock quasi totalment i un dels darrers despatxos a l'esquerra és on es fan les entrevistes. Esperem un moment al passadís i veig a través de la porta de vidre a Tuomas dins que, de fet, ja deu portar allà un parell d'hores bones.

També trobareu al final del text l'entrevista en àudio per poder escoltar.

Llegeix més

Tarja Turunen: Estic produint un disc de música electrònica

Tarja TurunenNou discos d'estudi són els que acumula ja Tarja Turunen des que fos expulsada de Nightwish. No és poca cosa en la saturada i competitiva escena musical actual. És evident que el seu nom sempre anirà lligat a la banda finesa d'alguna manera però ha sabut marcar les distàncies. Segurament ha ajudat que mai ha defugit preguntes o comentaris sobre el grup, senzillament els ha respòs com creia ho havia de fer i no ha negat mai que tots aquells anys la van ajudar i ensenyar en molts aspectes. Ja només pel fet de descobrir una escena com la del metall per algú que venia de formació clàssica havia de ser un petit xoc.

La tenacitat ha estat una virtut i amb ja nou discos d'estudi editats el material disponible de la diva finesa és generós i variat. In The Raw és la seva darrera referència. Tot i editar-se el 2019 és ara quan girarà per l'estat Espanyol presentant-lo, una gira que no farà que hagi de fer llargs viatges ja que com és ben conegut via al sud de l'estat, en concret a Fuengirola. No deixa de ser curiós que amb una artista amb la que vam fer entrevista, recuperable en aquest enllaç, pel seu primer disc en anglès ara ho puguem fer en un més que correcte castellà. La seva actual residència i el fet de tenir com a parella des de fa anys un argentí ha fet que domini la llengua de Cervantes sobradament. Així doncs us oferim la nostra conversa tal qual, en àudio, com ens agrada a Simfonia Metàl·lica, poder escoltar les paraules dels protagonistes de la nostra escena sense el filtre o interpretació si és possible d'una interpretació. I encara que sigui en anglès sempre que podem també oferim el muntatge corresponent per escoltar els protagonistes.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?