Menu

Entrevistes

Tuomas Holopainen, Nightwish: No tinc límits quan escric música

Fotos: Tina Korhonen, Tim Tronckoe

Tuomas HolopainenFa poques dates fèiem avinent en aquestes pàgines l'escolta que vam poder fer del nou disc dels finesos Nightwish, una de les bandes més ben posicionades per poder accedir a un status de banda gran arreu del món i poder recollir el testimoni dels grans clàssics que poc a poc i sense remei han d'anar dient adéu. El temps passa i això és irrefutable per tothom. Durant el mes de febrer els membres del grup estan recorrent Europa on concedeixen entrevistes i s'organitzen escoltes per mitjans del nou treball. Barcelona va ser una de les ciutats on es va fer un d'aquests actes al que vam assistir i encara podeu trobar la opinió en una primera i única escolta fins ara del disc en un reportatge disponible fent click en aquest enllaç.

Ho recollim on ho vam deixar en el nostre reportatge. Recordem que la nostra cita per escoltar el disc era les 12.30 i estava programat que a les 14.00 seria l'entrevista amb Tuomas Holopainen. És a dir quasi dels últims mitjans a fer-la, què implica això? Doncs aspectes habituals en aquest tipus d'actes. Els temps concedits per aquest tipus d'entrevistes sempre són molt estrictes, en aquest cas 15 minuts, però també és cert que sempre s'acostumen a sobrepassar i es permet certa flexibilitat, com a mínim amb les primeres...

Un cop escoltat el disc tocava esperar el torn per l'entrevista. Miro el rellotge, les dues i cinc del migdia i tot just entra un company. Ups, la cosa s'està retardant. Em comenten que el següent seré jo i que a les 15.00 ha d'acabar tot perquè hi ha compromisos ineludibles i anar cap a l'estació de Sants. La cosa no pintava bé, enlloc de 15 ja passaven a ser 10 minuts. Finalment arriba l'hora. Des de la sala de reunions on ens trobàvem per fer l'escolta del disc creuem les acollidores oficines de Rock'n'Rock quasi totalment i un dels darrers despatxos a l'esquerra és on es fan les entrevistes. Esperem un moment al passadís i veig a través de la porta de vidre a Tuomas dins que, de fet, ja deu portar allà un parell d'hores bones.

També trobareu al final del text l'entrevista en àudio per poder escoltar.

Llegeix més

Tarja Turunen: Estic produint un disc de música electrònica

Tarja TurunenNou discos d'estudi són els que acumula ja Tarja Turunen des que fos expulsada de Nightwish. No és poca cosa en la saturada i competitiva escena musical actual. És evident que el seu nom sempre anirà lligat a la banda finesa d'alguna manera però ha sabut marcar les distàncies. Segurament ha ajudat que mai ha defugit preguntes o comentaris sobre el grup, senzillament els ha respòs com creia ho havia de fer i no ha negat mai que tots aquells anys la van ajudar i ensenyar en molts aspectes. Ja només pel fet de descobrir una escena com la del metall per algú que venia de formació clàssica havia de ser un petit xoc.

La tenacitat ha estat una virtut i amb ja nou discos d'estudi editats el material disponible de la diva finesa és generós i variat. In The Raw és la seva darrera referència. Tot i editar-se el 2019 és ara quan girarà per l'estat Espanyol presentant-lo, una gira que no farà que hagi de fer llargs viatges ja que com és ben conegut via al sud de l'estat, en concret a Fuengirola. No deixa de ser curiós que amb una artista amb la que vam fer entrevista, recuperable en aquest enllaç, pel seu primer disc en anglès ara ho puguem fer en un més que correcte castellà. La seva actual residència i el fet de tenir com a parella des de fa anys un argentí ha fet que domini la llengua de Cervantes sobradament. Així doncs us oferim la nostra conversa tal qual, en àudio, com ens agrada a Simfonia Metàl·lica, poder escoltar les paraules dels protagonistes de la nostra escena sense el filtre o interpretació si és possible d'una interpretació. I encara que sigui en anglès sempre que podem també oferim el muntatge corresponent per escoltar els protagonistes.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Andreas, Sepultura: Aquesta és la millor época de Sepultura

SepulturaEl nom de Sepultura en l'escena metàl·lica no pot ser menystingut ni valorat en la mesura que amb la seva aparició van provocar una autèntica revolució dins l'escena que els va portar a unes cotes de popularitat que poc es podien imaginar en un principi. Tothom va sentir parlar d'ells, i quan dic tothom em refereixo a la majoria de mortals seguidors de qualsevol estil musical que per a res comptaven entre aquests el metall. Encapçalaven grans festivals i els seus discos encara ara són un referent tant del thrash com de altres estils ja que la seva continua voluntat de no repetir-se e innovar, extrem que en alguns moments els ha portat quasi a l'ostracisme, van influenciar noves generacions.

Qui subscriu aquestes ratlles els va seguir amb devoció des que els vaig descobrir amb aquella meravella anomenada Beneath the Remains, vaig caure rendit amb Arise, Chaos AD ja mostrava ganes de deixar el thrash més clàssic i Roots en un principi em va costar però vaig entendre que no pretenien mai fer el mateix i els va suposar èxit massiu. A partir d'aquí ja sabeu tots la història, el trencament de la formació clàssica i anys de discos mediocres i la pèrdua de quasi tota la seva base de fans. Això sí, si alguna cosa han estat és perseverants. Han seguit treien discos i girant prolíficament gràcies a un nom que es va convertir en referent.

Des de fa uns nou anys aproximadament que han estabilitzat la formació amb els dos supervivents de la formació clàssica, Paulo i Andreas, i Derrick Green i Eloi Casagrande, veu i bateria respectivament. Alhora les seves darreres propostes discogràfiques han elevat el nivell a cotes que feia temps que no ens tenien acostumats. L'anterior Machine Messiah ja ho mostrava i ara el disc que ens ocupa, Quadra (del que en podeu trobar una ressenya fent click aquí), ho confirma. A primera hora de la tarda d'un dimarts rebem la trucada des de Brasil d'un Andreas amb ganes de xerrar i que no oblida la eterna controvèrsia que ha envoltat al grup des que es va desfer la formació clàssica, no se n'està de fer-hi esment quasi sense dir-li res.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Fortu, Obús: No ens retirarem mai!

Obús 2019Diuen que la veterania és un grau. En aquest punt de la història de la nostra escena ja són molts els artistes i les bandes que han desaparegut o que porten carreres que oscil·len entre la trentena i quarentena d'anys des dels seus inicis. Molts pensen que en la majoria de casos aquestes bandes haurien d'haver posat fi al seu camí, altres totalment al contrari. Sigui com sigui la majoria de bandes en aquesta circumstància es resisteixen a acabar la seva carrera. Uns ho fan amb més dignitat, sort i bona forma en directe i alhora d'oferir bon nou material. Altres certament s'arrosseguen i cada cop tinc més clar que tot això és una qüestió subjectiva.

No cal esmentar quines són les dues bandes que van abanderar el rock dur a l'estat als vuitanta. Una d'elles, i la que ens ocupa, és Obús que després del que semblava la desaparició del grup un cop passada la bombolla dels citats vuitanta van tornar l'any 2000 i des de llavors han seguit treien discos al mercat i tenint prou presència periòdicament. Ho han fet amb prou dignitat i diria que sabent quin és el lloc que poden ocupar en el panorama actual de la música tenint en compte com funciona actualment i amb la sort de ja tenir un nom i una carrera a l'esquena que els pot recolzar en tot moment.

En aquestes alçades ofereixen un nou disc anomenat Con un par!!!, amb la ferma voluntat i sense amagar-se de seguir sent aquells "macarres" cantant a ple pulmó sobre nits de festa, alcohol i renegant de polítics i grans empreses i empresaris. Ho demostren de nou en aquests nous temes dels en podeu llegir les nostres impressions enla ressenya que vam fer del disc i que podeu recuperar. Per parlar de tot plegat ens vam voler posar en contacte amb el seu vocalista de tota la vida Fortu sempre a punt per xerrar i deixar anar algunes perles interessants.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Sun of the Dying: Tot va ser una casualitat

Sun of the DyingL'escena del metall extrem a l'estat espanyol també té valors i propostes que cal tenir en compte. Habitualment mirem cap a Europa per buscar bandes i llançaments pel que fa als sons més durs i contundents. Durant molts anys ha estat quasi la única alternativa per anar a buscar i escoltar referències d'aquest estil. Les coses han canviat i tant a nivell de casa nostra, només cal mirar la nostra secció de metall català, o de l'estat són multitud les propostes, només cal gratar una mica.

Si fem referència a una vessant tant extrema i alhora pausada (quina contradicció!) cal parlar de doom metal. Cert és que cada cop més bandes aposten per aquest estil però ens congratula descobrir propostes com la que ofereixen els Sun of the Dying on l'estil és tant reconeixible i de tant bona factura. Ens presenten The Earth is Silent i donat el nivell de la proposta ens hem volgut posar en contacte amb un dels seus components, el guitarrista i fundador Daniel que ens parla de tot plegat.

L'entrevista, com és habitual amb pràcticament tot el material en àudio que oferim a les nostres pàgines, es va originar en el nostre espai de radiofònic del que en podeu seguir els podcast de cada edició clickant en aquest enllaç on trobareu moltes més entrevistes en el marc del programa a més de la música que hi punxem. Us convidem, a més, a feu un M'agrada a la nostra pàgina a Facebook on publiquen totes les actualitzacions que es produeixen a la web i els programes de ràdio.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?