Tots els que escoltem música habitualment hem tingut referents, "ídols" si voleu, i com a conseqüència idealitzat en major o menor grau la seva figura. Forma part de l'encant. És com quan estàs bojament enamorat i no saps veure cap defecte en l'altra persona, tot és perfecte, a la justa mesura que creus ha de ser... i sempre serà igual, o almenys això creus. En el cas musical aquesta meravellosa bogeria es pot mantenir durant anys, de fet el pòster o les fotos dels discos romanen inalterables al pas del temps, potser només quan al cap de ves a saber quant veus un vídeo, una entrevista o pots assistir a un dels directes de l'artista en qüestió et pot caure la vena dels ulls al veure que... sorpresa!!!, per ells també passa el temps!!!

Per què dic tot això us preguntareu, senzillament per recordar el que és una obvietat. El temps passa per tothom de mateixa manera, per la gent del carrer o pel músic més famós del món mundial. I d'igual manera tenen les seves manies, virtuts i defectes. Anem a explicar algunes coses que m'han passat aquest 2017 fruit del tracte amb els dits músics o, el que potser és més important, el seu entorn i on es posen de manifest alguns defectes.

Quan un vol començar en el món de la música el més normal és que ningú et faci cas fora dels col·legues i que si fins i tot tens el propòsit de fer les coses bé, i ja sent agosarat total, dedicar-t'hi professionalment t'ho hauràs de fer tot. A més de tocar, que ja es suposa, buscar concerts, fer la promo del concert, cartelleria, buscar on enregistrar, si ho fas intentar fer promo de la gravació, buscar distribuïdor (lògicament l'hauràs d'autoeditar tal com estant els temps)... en fi, tot. Si tens la sort de començar a tenir repercussió i cert nom les coses es compliquen, segurament no pots estar per tot i comences a crear un entorn que treballen per tu o de tu. Contractes gent que et faci la promo, una agència que fa la contractació i entren en joc els mànagers que tant mal i bé han fet a parts iguals en aquest negoci. Fins a cert punt és normal i necessari però jo crec que fins arribar al punt que el músic en qüestió no té ni idea, per exemple, de les dates de la gira que ha de fer, quines entrevistes té aquell dia, on ha d'anar o fer demà... seguiria.

Llegeix més

S'acosta el Rock Fest. Aquest any la primera novetat és haver avançat la data de celebració un parell de setmanes més o menys. Desconec les raons però no té més importància fora que a algú que volgués assistir ja s'hagués reservat les vacances per unes dates més enllà, i suposo que la contractació de bandes i logística i ha tingut a veure. Sigui com sigui quarta edició ja del festival en la seva ubicació de Santa Coloma de Gramenet, ja consolidat després dels intents durant anys que existís a l'estat un festival de metall, es digués Rock Fest, MetalWay, Metal Mania o Monsters of Rock. Des de Simfonia Metàl·lica ens hem fet ressò de tots, li hem donat, i donem, suport i hem cobert les diferents edicions... ara ja no és així, però d'això en podem parlar després.

Des d'aquest racó del ciberespai ens n'alegrem d'allò més que estigui consolidat en una ubicació fixa i que l'únic que calgui sigui esperar quin és el cartell. Més encara quan el festival es celebra a casa nostra. Llarga vida i que en puguem seguir gaudint.

De tots és ben conegut el cartell de la present edició, prou atractiu per satisfer l'ampli ventall de la família del rock dur i metall, des de gegants com Aerosmith, Alice Cooper o Deep Purple a la sempre interessant proposta del polifacètic Tobias Sammet i els seus Avantasia, clàssics com Running Wild o Saxon, els eterns Europe i propostes estatals com Soziedad Alkoholika o Angelus Apatrida sense oblidar els de casa com Crisix o 77. Les novetats passen, en paraules d'un dels membres de la organització en la presentació del festival que es va fer a la mateixa Santa Coloma, al fet que toquen 10 bandes més, arribant fins a 51, un tercer escenari ja que el Rock Tent passa a tenir més protagonisme i tocaran més grups i un aspecte més novedós encara com el Magic Rock Fest on les famílies tindran més protagonisme i l'il·lusionisme esdevindrà l'eix bàsic. És evident que un esdeveniment gegantí com aquest té altres xifres que en boca de la mateixa alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlón, són per exemple el moviment de 66.000 persones durant tot el festival, 22.000 de mitjana per dia, i el milió i mig d'euros de repercussió econòmica (dades del 2015) per la ciutat. No veig només que aspectes positius si el festival segueix apostant per una ubicació fixa i té la col·laboració d'una institució pública com l'ajuntament de Santa Coloma.

Llegeix més