- Escrit per Victor M. Lera
- Categoria: Reportatges
Prèvia Bang Your Head 2016
S'acosta l'estiu, i això vol dir per tot amant a al música en directe festivals. De tots els estils, per tots els gustos i en mil indrets. L'oferta, no ja tant sols pel que fa al heavy metal si no a tota mena d'estils, s'ha multiplicat d'una manera vertiginosa any rere any. L'escena del rock dur i metall no ha estat pas l'excepció. Des de les grans cites consolidades i referents a les que s'intenten obrir pas a les iniciatives de petits promotors, aventurers amb ganes de gresca o associacions d'amics que volen liar-la a la seva localitat. Tot i s'hi val i tot és benvingut.
Amb aquest reportatge volem iniciar tot una sèrie d'articles dedicats a algunes de les cites més destacades del panorama europeu per anar fent boca, donar a conèixer la seva història i el que ens ofereixen per l'edició del 2016. No seran tots, ni tant sols la majoria dels més enormes, són ja tants que des de la nostra posició humil resulta impossible de cobrir tot plegat, però si els que anem a assistir o que considerem rellevants per algun aspecte. El nostre company Victor M.Lera ens porta la seva visió del Bang Your Head per Simfonia Metàl·lica. Ha estat escrit en llengua castellana i no em volgut tocar ni una coma per no alterar el més mínim el sentit de les seves paraules.
"Si el cielo existe, se llama Bang Your Head!!!" Así de rotunda sonó la afirmación en una noche de cervezas y metal con un amigo también fanático de este festival alemán. Y es que cada uno tiene sus fetiches. Cada festival tiene sus peculiaridades, sus partes buenas y menos buenas, te llames Wacken Open Air, Rock Fest Barcelona o Headbangers Open Air, pero al final lo que te convence para ir son los gustos personales, y en ese sentido, en mi caso, Bang Your Head!!! gana por goleada, por lo que este verano lo visitaré por novena vez.
Des de fa un grapat d'anys cada cop que entrem al mes de juliol no puc evitar que hem vingui al cap que s'acosta Wacken. Tothom tenim les nostres preferències, pors, records... etc i en aquest cas Wacken va ser el primer gran festival a l'aire lliure al que vaig assistir i al que més cops he anat. Ho vaig fer un moment en què no tenia ni deu anys de vida i començava a despuntar i circular prolíficament el seu nom arreu d'Europa com una referència on poder veure d'un cop bandes que no s'acostaven al sud d'Europa ni en broma. Un indret on el cartell ens semblava espectacular i s'explicava que era com una ciutat del metall. Així molts vam descobrir allà i quedar impressionats per la força que tenien en aquell temps bandes com Children of Bodom o Hammerfall per citar-ne només un parell que han acabat tenint un nom prou important en l'escena. En aquelles edicions l'assistència rondava les 40.000 persones i ja hi havia 4 escenaris però el nombre de bandes per edició era superior a l'actual arribant al centenar.