Menu

De Wacken i festivals...

Des de fa un grapat d'anys cada cop que entrem al mes de juliol no puc evitar que hem vingui al cap que s'acosta Wacken. Tothom tenim les nostres preferències, pors, records... etc i en aquest cas Wacken va ser el primer gran festival a l'aire lliure al que vaig assistir i al que més cops he anat. Ho vaig fer un moment en què no tenia ni deu anys de vida i començava a despuntar i circular prolíficament el seu nom arreu d'Europa com una referència on poder veure d'un cop bandes que no s'acostaven al sud d'Europa ni en broma. Un indret on el cartell ens semblava espectacular i s'explicava que era com una ciutat del metall. Així molts vam descobrir allà i quedar impressionats per la força que tenien en aquell temps bandes com Children of Bodom o Hammerfall per citar-ne només un parell que han acabat tenint un nom prou important en l'escena. En aquelles edicions l'assistència rondava les 40.000 persones i ja hi havia 4 escenaris però el nombre de bandes per edició era superior a l'actual arribant al centenar.

En aquells temps ja era impressionant la producció que tenia el festival i la cura que es notava en mirar que els assistents tinguessin una estada prou decent en la sempre incómoda acampada. Per molts, crec que va ser un referent alhora de tenir clar com s'haurien de fer les coses en aquests esdeveniments i com reaccionar davant de qualsevol circumstància. Les inclemències del temps en són una prova ja que en aquella primera experiència personal es va passar pràcticament tot el segon dia plovent intensament i res no es va aturar amb absència total d'incidents remarcables. Van anar passant els anys i cada any trobaves millores en tots sentits de les infraestructures. On havia un wc químic ara n'hi havia una amb aigua corrent i l'any següent fins i tot amb aigua calenta per exemple. L'assistència va anar pujant fins arribar l'any 2005 a fer el primer sold out, des de llavors amb bon criteri han defugit la temptació de fer-lo més massiu i limitar-ho al nombre d'assistents que poden assumir els terrenys on sempre s'ha fet. El resultat és que tots sabem que amb tot just 48 hores un cop celebrada l'edició anual ja no queden entrades disponibles.

Amb els anys l'oferta de festivals s'ha multiplicat. Cada país, bé no tots..., té el seu festival de referència de rock dur i metall i ni m'imagino les trifulques entre les diferents organitzacions per poder contractar els millors noms disponibles cada any. Tots els coneixem, Hellfest, Graspop, Download, Sweden o Wacken per citar-ne algunes... són cites importants per on saben que han de passar les grans bandes si volen mantenir certa posició en l'escena i de fet si un observa l'itinerari de gira de moltes bandes a l'estiu coincideixen amb els festivals i molts cops els cartells són força coincidents. Wacken no diria que s'ha quedat enrere però en moltes edicions se l'ha criticat per no estar a l'alçada en aquest sentit i no tenir grans noms.

Els mateixos organitzadors no se n'han amagat i encara recordo alguna roda de premsa, que cada any fan en el mateix festival, on explicaven que són els primers interessats però les dates en les que es celebra fan difícil la contractació de molts grans noms que ja han fet el periple entre juny i juliol especialment si no són europees. A més, han volgut destacar en moltes ocasions una filosofia de suport a l'escena a través de les noves bandes i l'experiència d'assistir a un event com aquest. Una de les publicitats que han utilitzat al llarg del temps per exemple és que les bandes són uns participants més de la cita, que és el realment important. Aquest concepte, però, els ha esclatat a la cara en alguna ocasió ja que efectivament ja fa temps que funciona una iniciativa com la Metal Battle on cada país aporta un participant, amb celebració d'eliminatòries prèvies, i el guanyador obté la recompensa de la gravació d'un disc entre altres coses però, per exemple, que els ho expliquin als Crisix que tot i guanyar-ne una edició encara esperen la gravació que Wacken els havia promès.

Sigui com sigui i malgrat tota l'oferta existent si un vol assistir a un d'aquests esdeveniments Wacken continua tenint una posició de privilegi. Certament que hagi anat bé any rere any ha fet que puguin millorar i invertir en qualsevol aspecte del festival i crec que ho han aconseguit en el més important, cuidar l'assistent. La seva pàgina web n'és una mostra, des d'un planificador de la teva ruta si vols anar-hi a punts de recàrrega de mòvils, wifi o tot allò que us imagineu des de allò més bàsiques a les més frikis i inútils.

Un altre punt important que al llarg dels anys ha fet que Wacken fos conegut arreu i se'n parli és l'esforç extrem per publicitar el festival, la gran oferta de merchandising n'és un exemple, i un context on es reconeix la vàlua d'un esdeveniment com aquest a més d'estar-ne orgullós. Cada habitant d'aquelles contrades en presumeix. També podríem fer esment en aquest sentit de l'aposta que s'ha fet perquè el festival fos un punt que les bandes escullin per les seves gravacions en directe i la difusió d'aquestes ja que des d'una primera iniciativa on el propi festival emetia en directe per internet en format de pagament per visió un bon grapat de concerts s'ha passat actualment a què diferents plataformes televisives alemanyes emetin en diferit i directe molts dels concerts ja sigui en streamiing via web o per satèl·lit en obert fent possible que des de qualsevol punt de com a mínim Europa es pugui sintonitzar fàcilment i de manera gratuïta aquesta difusió amb una senzilla antena parabòlica. I és que l'aposta per explotar la vessant audiovisual ha estat decidida, el darrer cop que vaig assistir vaig arribar a comptar més de 20 càmeres que enregistraven/emetien les actuacions.

Arribats en aquest punt l'únic que se m'acut dir és que si realment vius i segueixes l'escena del heavy metal i tens la possibilitat i els calers necessaris no t'ho pensis. Viatja sigui a Wacken o qualsevol de les cites europees, t'obrirà nous horitzons, coneixeràs gent d'arreu del món, altres maneres de fer i comportar-se i et semblarà haver viscut un somni del que et costarà recuperar-te. Despertar-te al matí en uns paratges naturals envejables on en l'ambient es respira música metall i assistir a concerts un rere l'altre. La companya Mayca Cruz fa poc escrivia al respecte i jo no podria expressar-ho millor que ho va fer ella: "Nadie que no haya ido a un festival de estas características sabe que siempre se paga un alto precio a la vuelta: te embarga una lastimosa sensación porque querrías que se prolongara aquello que ya se acaba, que la vida fuera ir de escenario en escenario, que las gentes con las que compartías cervezas, empujones, sonrisas, carcajadas, miradas de complicidad, gestos cornutos como señas de pertenencia a un mismo clan no desaparecieran, de pronto, de la faz de la tierra. Y tienes que volver a la realidad, poner los pies en el asfalto del día a día, buscar consuelo en el cuento fácil de lo vivido, mirar las fotos con nostalgia y esperar a que el año siguiente tengas la suerte de poder regresar. Porque la convicción la tienes y ya nunca te abandonará."

Si per contra l'únic que busques és anar de festa, acabar begut les 24 hores del dia i no enterar-te de res del que passa al teu voltant millor que et quedis a casa i posis el cap directament en un barril de cervesa. Compliràs l'objectiu i et sortirà molt millor de preu.

Accés