Menu

Discos

  • Escrit per Ivan Parra

Talisman - Five Men Live

Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    21·03·2005

Talisman Five man liveSón moltes les referències que arriben a les nostres mans i, tot i que totes poden tenir cert atractiu, algunes fan que t'aparegui un ampli somriure de satisfacció en una escena molts cops repetitiva.

En aquests darrers temps la cosa de les reunions i demés està prenent un caire quasi de moda. Ja ens preguntem a diari qui serà el proper. I el més greu per al rock i el heavy metal és que molts cops aporten bastant més que les noves bandes. Preocupant.

En el cas dels Talisman no m'atreviria a parlar d'una reunió ja que alguns dels membres de la banda com Marcel Jacob o Jeff Scott Soto són un cul inquiet, aquest darrer no para d'actuar en directe en solitari, llançar referències al mercat, participar en homenatges a Queen, Talisman... etc, i alguns dels músics de la banda l'acompanyen en aquests periples arreu on va i tenen el precedent d'un relativament recent disc d'estudi.

Talisman sempre ha estat en els seus quinze anys d'existència segell de qualitat com es pot confirmar en aquest doble CD en directe, que no primer

Llegeix més

  • Escrit per Ivan Parra

Candlemass - +Candlemass+

Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    02·05·2005

Candlemass

Un cop més són els clàssics els que ens han d'ensenyar com es fan les coses. Encara que reconec que els he descobert des de la seva tornada al 2002 tot i tenir material seu als vuitanta al que no hi vaig prestar suficient atenció. Poc a poc i recuperant aquells discos m'ha anat enganxant el doom majestuós dels suecs. Des d'aquell directe de tornada fins a aquest nou treball, passant pels clàssics. I val a dir que cal tenir-los en compte.

Produït pel baixista del grup Leif Elding el so és més contundent que mai. Amb unes guitarres pesants i alhora vigoroses i clares, Marcoli a bon nivell i uns temes que recuperen des de l'essència del doom més dogmàtic fins la rapidesa i melodia d'una evolució ben encaminada.

Si fem un petit recorregut pels temes trobem des de els mig temps maxacants Black Dwarf i Witches amb força melodia fins a la bellesa de Seven Silver Keys. A més de clares referències al passat que podem trobar a Assassin Of The Light i Copernicus, conformant el que cada cop costa més de trobar, una obra que es pugui escoltar de manera global sencera.

Sempre n'hi que donen per morts el thrash, el doom o qualsevol dels gèneres que integren l'escena del heavy metal però jo ja no hem crec res. Tant sols vull gaudir de bons treballs siguin de l'estil que siguin, i aquest ho és sense discussió. Si gaudeixes de la fosca bellesa dels treballs de My Dying Bride o la contundència dels Cathedral aquests van ser els seus mestres. No t'ho deixis perdre.

Tant sols espero poder-ho veure en directe. Memorable.

Accés