Menu

Discos

  • Escrit per Albert Perera

Avantasia - Ghostlights

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 29-01-16

El que era una excepció i no sabíem si tornaria a passar en aquestes alçades s'ha convertit en habitual i esperat. En més d'una ocasió Tobias Sammet ha explicat que Avantasia ha crescut de tal manera que ha superat qualsevol de les seves expectatives, així doncs, no diré que està obligat, però la demanda de nou material del grup fa que al final i degut a la major acceptació que qualsevol de les altres ocupacions de Sammet tingui ja certa preferència.

No és d'estranyar, la trajectòria discogràfica que ha portat és notable, donant moments que fàcilment podrien haver arribat a ser completament massius en unes altres circumstàncies de la indústria i amb el recolzament adient com passava als 80. Una setena entrega d'aquest magnificent projecte no fa més que elevar el llistó d'exigència per mantenir un nivell compositiu elevat, intentant mantenir el bon ventall de vocalistes participants i incrementant-lo si s'escau. Més encara tenint en compte que ens trobem davant del disc més llarg que mai hagi fet Avantasia, més de 70 minuts de música amb el risc evident que una obra tant llarga caigui en l'avorriment i la repetició de conceptes ja esgotats pel projecte.

Crec que es pot dir sense embuts que tots els esculls són ben salvats. No podem dir que Ghostlights representi cap canvi radical en el que havíem escoltat però si resultant plenament reconeixible sap donar una nova volta a tot allò bo que ja ens havia presentat mirant de potenciar-ho.

El treball s'inicia amb Mystery of a Blood Red Rose, el primer single del disc, un tema molt esperable amb protagonisme total per Tobias a les veus. Molt rockera i melòdica alhora amb tocs que et poden recordar a Meat Loaf, una influència que el mateix Sammet ha reconegut. Let the Storm Descent Upon You ens endinsa en el primer clímax del disc. Dotze minuts que recorden a molts dels extensos passatges de

Llegeix més

  • Escrit per Joan Ribes

Raise Hell - Written in Blood

Discogràfica: Black Lodge
Data sortida: 21-08-15

Raise Hell - Written in BloodCinquè àlbum d'estudi d'aquesta banda sueca, probablement molt poc coneguda per la majoria de fanàtics del metall, però caldrà seguir-li de ben aprop els passos si segueixen en aquest nivell. Ja en vam tenir notícies ja fa uns anys gràcies al disc Wicked is my Game. Llavors feien un estil musical entre el death i el thrash molt més heterodox però ja d'una qualitat prou notable i, de fet, aquest  àlbum també es molt recomanable.

Tot i que una mica tard al assabentar-nos que havien tret un treball nou calia no trigar a gaire a fer-se amb ell i ... sorpresa!!!!!!, per raons que se'ns escapen ara mateix sembla que han canviat radicalment al thrash  metal més clàssic, i Déu ni do!!!!!!!!

Puc imaginar, que l'entrada del nou bateria Sven Vormann ( Ex- Destruction) ha tingut alguna cosa a veure en aquest canvi, i no només per la seva procedència, si no perquè a més, alguns temes sonen a la millor època dels Destruction dels vuitanta tot i que amb més tècnica i deixant de banda aquell punt de brutor que sempre havien tingut els d'Schmier en aquells anys.. Ja us podeu imaginar doncs que amb tot això aquest disc veritablement és una joia per tots aquells que gaudeixin del thrash més purista amb clares arrels als vuitanta i amb un so i producció ben actual.A més la veu de Jimmy Fjällendahl té cert punt que recorda poderosament el líder dels alemanys. No us enganyeu, encara que els citem com una referència no són cap còpia amb poques idees, al contrari.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera

Slayer - Repentless

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 11-09-15

Slayer-RepentlessSón tants els canvis que han afectat Slayer en els darrers anys que la curiositat per veure com es plasmaria tot plegat en un nou treball d'estudi era enorme. En aquests sis anys han perdut a Jeff Hanneman, recordem traspassat després de contraure una facitis necrotitzant causada per la mossegada d'una aranya, Dave Lombardo ha sortit de nou del grup pels recurrents problemes amb qui mou les cireres, Kerry King, i els problemes amb la distribució dels guanys, canvi de discogràfica, de productor... i no segueixo. Era evident que la banda no s'aturaria, tot i els dubtes expressats públicament en primer terme, i el temporal Gary Holt va passar a membre de ple dret i era esperable que Paul Bostaph acabés sent el responsable del kit de bateria. M'atreviria a dir que amb aquest darrer canvi fins i tot ha guanyat el grup ja que la contundència i técnica de Bostaph fins i tot supera Lombardo. Tom Araya ja fa temps sembla allunyat de les decisions, si és que mai hi ha tingut res a dir, i després de posar en dubte la viabilitat del grup King ho va deixar clar.

Sense dubtar de la vàlua de Holt i Bostaph com a músics, calia veure si el grup havent perdut un pilar compositiu com Hanneman se'n sortiria ja que King mai ha estat tant bon guitarra ni compositor i calia esperar que assumiria gran protagonisme en aquest paper. Tot i el que ha arribat a succeïr en els darrers anys com dèiem el grup ha estat sempre una apissonadora en directe i amb algunes irregularitats en disc ha sabut mantenir un nivell, cosa que moltes bandes referència i tant veteranes de la nostra escena no poden dir. Aquest extrem fins i tot s'ha discutit sobre això darrerament, donant al grup per acabat i fins i tot tirant per terra aquest nou treball, sincerament, crec que aquestes afirmacions són exagerades.

Llegeix més

  • Escrit per Cítric Muntz i Carl (Carlson)

Iron Maiden - The Book of Souls

Discogràfica: Warner
Data sortida: 04-09-15

Iron Maiden - The Book of SoulsSetzè àlbum d’estudi de la formació insígnia del nostre estimat gènere musical.  Han passat ja cinc d’anys del darrer treball d’estudi de Maiden, i les primeres impressions d’aquest nou disc, deixen una empremta força més agradable que la de la decepció anomenada “The Final Frontier”.

Per on comencem?, doncs per dir que, per molt que s’intenti camuflar, aquests Maiden del nou mil·lenni son profundament més recalcitrants en la seva vena artística que no pas en els seus anys joves, on sabien dotar als seus treballs de viratges sonors  diferents per cada obra. A dia d’avui, una oïda no especialment docta, seria incapaç de distingir la pertinença de les cançons dels discos de Maiden als corresponents àlbums, i si no feu la prova amb el vostre veí. Això s’explicaria en part perquè el controvertit Kevin Shirley (productor del grup des de “Brave New World”) no s’ha caracteritzat precisament per buscar perfils concrets per les obres enregistrades pel grup, ni sembla que l’omnipresent Harris hagi volgut tampoc  esforçar-se en aquest sentit.

D’acord amb aquesta exposició, “The Book of Souls”, segueix amb la tradició de treballs solvents però anodins, que el grup ha anat publicant en els darrers anys. Qui busqui aquí els Maiden de “The Number of the Beast” o “Seventh son of a Seventh son” o àdhuc de “No Prayer For The Dying”, s’endurà una severa desil·lusió.  El camí  empres el 1992 amb “Fear of the Dark”, que ha anat intensificant la vessant “proggy” del grup ja  no te volta de fulla, Maiden no saben o no poden fer cançons impactants de quatre minuts, ja que cap dels cinc compositors manifesta massa interès en eventuals descendents de “Prowler”, “The trooper” o “Wasted years”. Ara tot s’escriu amb llargues intros, repetitives tornades, múltiples girs instrumentals i melodies de guitarra uni-neuronals  pensades pel deliri dels fans de l’hemisferi Sud.

Llegeix més

  • Escrit per Ivan Parra

Nile - What Should Be Not Unearthed

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 28-08-15

Nile-What Should Not Be UnearthedDesprés de 3 anys tornen a la càrrega Nile amb un nou disc que porta per títol What Should Not Be Unearthed. La veritat és que la primera impressió que m’ha donat és que han volgut tornar una mica a les seves arrels més extremes, i això sempre és una bona notícia per als amants del metall més underground.

Un disc molt ràpid i brutal però al mateix temps super tècnic i molt variat pel que fa a les seves estructures. Això és death metal tècnic de primera línia i amb aquest treball han tornat a l’essència de la seva primera època. És cert que no es tracta d'un disc tant barroc com els seus dos primers treballs, però a escala compositiva i en brutalitat sona bastant més similar als seus primers treballs que a l'última etapa de la banda.

Amb un total de deu temes podrem gaudir d’allò més de les bateries inhumanes del senyor George Kollias i de les estructures plenes de canvis impossibles creades tant per l’Alma Matter Karl Sanders com per l’altre guitarrista Dallas Toler-Wade. També s’ha notat molt la incorporació a la banda del baixista Brad Parris que ha ajudat que el grup sonés més compacte que mai.

Cançons com Evil To Vast Out Evil que comencen amb un riff a tota velocitat. Dur però al mateix temps melòdic, fan que em pregunti per què els grups actuals no volen arriscar-se i fer alguna cosa més profitosa per a tothom, com ara deixar de tocar els seus instruments, jejeje.
Negating The Abominable Coils Of Apep és una altra de les meves favorites de l’àlbum. Un clar exemple que una cançó pot ser variada sense saturar. Unes parts molt hardcore barrejades amb pur brutal death metal de la vella escola. Aquí el protagonista és el blast beat i les melodies, en un segon pla, que interpreten les guitarres.

Llegeix més

Accés