Menu

Kissing Lucifer - Lucified

Discogràfica: TBKS Records
Data sortida: 08-2016

Kissing LuciferEn una escena tant saturada de llançaments, bandes que repeteixen esquemes i ja de per sí la dificultat creativa que comporta i el risc, sempre és d'agrair que alguns músics s'arrisquin i llencin propostes que busquen nous horitzons deixant anar la seva vena més real per, com a mínim, deixar ben parats a la majoria de seguidors de l'escena. Així és com veig la proposta de Kissing Lucifer. Neix de la mà d'un personatge com Oliver Amberg que pot veure l'escena des d'una interessant perspectiva havent-ne format part i, sense deixar de seguir-la, estar-ne apartat creativament ocupat amb altres activitats professionals durant força temps.

Per als menys avesats a la figura del músic suís dir que es tracta d'un guitarrista que ha estat membre de dues de les bandes més rellevants que aquell país ha donat al metall, Coroner i Celtic Frost. Val a dir que el seu pas per ambdós formacions va ser breu i segurament la seva empremta creativa no es va poder desenvolupar però posteriorment alguns projectes el que ens ocupa i la seva dedicació al món de la creació i l'art digital han mostrat un gran talent. Fins i tot alguns podeu recordar la seva col·laboració amb els lleidatans In Extremis en el seu únic disc d'estudi pel que fa a l'art del treball i fins i tot un destacable solo en un dels temes havent estat amb el grup a Lleida ciutat tocant en directe amb la banda.

Un cop posats en antecedents cal ocupar-se de Lucified. Val a dir i remarcar un cop més que el projecte neix de la ment creativa d'Amberg amb la voluntat de tenir-ne el control en tots sentits. És per això que s'ha ocupat de tot, i quan dic tot és això pràcticament tot. Ha escrit els temes, gravat, mesclat i produït el treball. A més, el segell que l'ha editat, TBKS Records, és el seu propi segell!! Val

a dir també que prèviament a Lucified es va editar un EP anomenat The Road Trip Tapes - Stories About Blood And Debris que ja assentava les bases del que trobem aquí. Això sí, expandint els seus horitzons d'una manera infinita. No puc estar més d'acord amb la definició que la mateixa fulla promocional del disc ofereix, Kissing Lucifer és llibertat musical. A més s'ha sabut rodejar de músics que han sabut donar el seu punt als temes, Dave Fabian encarregant-se de les veus de forma tenebrosa i envoltant, Becky Gaber t'atrapa amb el seu poder vocal i Max Saidi s'encarrega de les pistes de bateria mentre que el mateix Oliver ha estat a càrrec de totes les guitarres, baix i teclats. A més, tenim l'aparició com a convidats de Jonas Wolf (Eluveitie) a les guitarres i Dominik Seeles (The Sensible Fuckers) al piano.

El disc s'obre amb Hypocrit on amb paciència i de manera lenta però segura el tema et va introduint en una atmosfera totalment fosca ja es comencen a veure les primeres influències que denota el treball, Sabbath pels quatre costats i un Dave totalment posseït. Passatges lents i densos amb una cadència que et va conduint sense remissió. Cathartic Deuce és totalment el contrari, des del primer moment recordar el rock més clàssic dels 70 sense deixar aquest punt fosc que caracteritza el disc. La veu de Becky fa la seva primera aparició i el solo del tema és totalment galàctic. Bitter Sweet és possiblement la meva preferida. Inici lent, amb una suggerent Becky que et va conduint i hipnotitzant fins que al minut de tema arrenca amb força un riff que t'atrapa i una veu que amb tota mena de matisos està imponent.

Angst Ridden et torna a desconcertar ja que l'inici no té res a veure amb tot el que has escoltat fins ara de nou amb Dave agafant les regnes amb l'acompanyament de Becky en un tàndem brutal que a mig tema i sobre unes guitarres poderoses es llueixen. The Big Slumber recupera les cadències lentes quasi doom rememorant de nou els Sabbath en un dels temes més extensos i unes guitarres doblades a mig tema que demostren la gran qualitat d'Oliver Amberg. Steam Punk Angel segueix el mateix camí en el tema més extens del disc prenent especial relleu de nou Dave amb uns interessants efectes i cors que amb els puntejos de guitarra poc a poc van pujant el nivell del tema.

Lugosis Shattered Dreams la podrien haver signat els mateixos Candlemass, ritmes pesats, lents, poques vegades aquest estil aconsegueix emanar tant poder. The Complexity Of Dying s'inicia amb unes guitarres doblades recordant el metall més clàssic per tot seguit continuar amb la tònica de sorpresa del disc. Tota una combinació d'estils. La final Lucified passa per una mena de broma on algú ens dona les gràcies de manera sorneguera.

Tot un descobriment d'una ment creativa com Oliver Amberg que ha passat massa temps sense oferir-nos el que pot donar de sí. Li seguirem la pista.

 

Accés