- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Opinió
Un dels millors del 2020??
Ara que estem a inicis d'any és una obvietat dir que ens portarà un grapat de novetats discogràfiques, és fins i tot una rucada dir això. Ara, cada any té alguns llançaments que crec són destacables. Aquest 2020 veurem un nou disc dels finesos Nightwish, una banda que crec mereix el reconeixement i l'atenció en una ja llarga carrera amb una discografia més que destacable que no ha decebut en cap de les seves entregues. La ment creativa de Tuomas Holopainen sembla no tenir fi i després de completar tot el procés de gravació ja s'ha començat la maquinària per arribar al llançament. En el moment d'escriure aquestes ratlles alguns mitjans privilegiats desplaçats al mateix cercle polar àrtic al nord de Finlàndia han pogut escoltar el treball i sembla que el grup ha anat un pas més enllà i pinta a disc majúscul. Aquí en teniu una mostra d'una web finesa.
En alguna ocasió ja he comentat que el grup em sembla un dels reductes més exquisits d'aquella fornada de bandes dels 90 que venint del power metal van començar quelcom nou, elegant, melòdic, grandiloqüent i que han sabut evolucionar de manera excel·lent fins i tot amb els canvis de vocalista que en qualsevol banda és un trasbals important. Sincerament crec que seran una de les referències a tenir en compte aquest 2020.
Ara que ja ha passat una mica la voràgine i repercussió de la vinguda de Metallica a casa nostra és hora de reflexionar sobre tot plegat. Crec que és preceptiu, és més, recomanable fer-ho. És una obvietat que els quatre genets han traspassat tota frontera fora del heavy metal, venen i van començar aquí, van ser en bona part responsables de gran part de l'escena extrema sorgida des dels 80 i tota una influència per diverses generacions però tot i que conserven un llegat forjat als 80 referent i gloriós allò és passat. Ja no els van a veure només els heavys de tota la vida que els van veure fer-se grans amb els quatre primers treballs tant sols, ara van pares, fills, quasi avis a més d'un ventall de públic que només es recorda de la música en directe quan es tracta d'un gran concert d'aquest tipus o aquells que volen veure aquestes grans bandes almenys un cop a la vida, sense més, per dir: "jo els vaig veure". Com s'explica si no que una noia que rondava els quaranta darrere meu digués a mig concert que no coneixia la meitat de les cançons? Està bé que referents i música de la nostra escena pugui traspassar generacions i tingui repercussió però... a quin preu? Aquí hi ha debat, no seré jo que sigui un ultra defensant l'autenticitat del metall i tonteries similars.
Aquesta podria ser una pregunta, entre desenes més, que es podien haver fet el dimecres dia 5 de desembre els americans Dream Theater en la seva visita promocional a l'estat espanyol, en concret a Madrid.
Un any més s'ha celebrat una edició del Rock Fest Barcelona. Un any més no tindrem crònica en les nostres pàgines. L'organització del festival, la coneguda promotora Rock'n'Rock, no té a bé facilitar-nos la cobertura del citat esdeveniment. Ho hem intentat reiteradament, mai s'ha concedit. En cada edició hem sol·licitat entrevistes a través de la organització amb les bandes participants per poder parlar del festival i promocionar-lo, sempre s'han rebut respostes amables i en principi amb voluntat de col·laboració però mai s'ha concretat res.
El món en el que vivim no deixa de sorprendre cada dia més. Veient cada dia les notícies no pots més que quedar-te amb la boca oberta davant les atrocitats que ens ensenyen com a "notícia", el personal sembla que anem tragant i no passa res quan n'hi hauria per muntar una segona revolució francesa. No és aquest petit racó del ciberespai el lloc per parlar-ne aquí parlem d'una cosa molt més banal si voleu, la música, ara bé, estic convençut que si se li donés més importància igual el personal tindríem el cap més centrat al consumir cultura.