Parlar i plantejar el tema sobre el que versa aquest article no és pas cap novetat. Suposo que el fet que en les darreres setmanes ho hagi viscut tant proper m'hi ha fet pensar més de l'habitual, i fet arribar a la conclusió que si aquesta és la dinàmica de com reacciona i es comporta el personal estem matant nosaltres mateixos tot allò que teòricament més ens agrada. M'explico.

He començat l'any assistint a un parell de concerts de bandes catalanes amb discos publicats de notable nivell. L'assistència a aquests concerts ha estat baixa, de fet tampoc res que no sigui prou habitual en sales petites i bandes que estant fent els primers passos amb dos o tres discos com a molt. La cosa és que a la setmana següent del segon d'aquests concerts hi havia programada un altra cita en directe d'una banda de versions de Motörhead ben coneguda a casa nostra. Va ser curiós com durant els dies previs vaig veure desenes de missatges a xarxes socials i fins i tot personals a través de whatsapp on la pregunta era si anaves o no anaves... com que semblava que hi havia moltes ganes. Segur que molts de vosaltres ja sabeu a la data a la què em refereixo a la sala La Boite de Lleida amb els Motörhits que s'anunciava a més com a dues hores de show amb músics de Lleida com a convidats. Que sigui a Lleida no vol dir res, crec que perfectament es pot extrapolar a qualsevol altra població o demarcació.

Llegeix més

Ara que estem a inicis d'any és una obvietat dir que ens portarà un grapat de novetats discogràfiques, és fins i tot una rucada dir això. Ara, cada any té alguns llançaments que crec són destacables. Aquest 2020 veurem un nou disc dels finesos Nightwish, una banda que crec mereix el reconeixement i l'atenció en una ja llarga carrera amb una discografia més que destacable que no ha decebut en cap de les seves entregues. La ment creativa de Tuomas Holopainen sembla no tenir fi i després de completar tot el procés de gravació ja s'ha començat la maquinària per arribar al llançament. En el moment d'escriure aquestes ratlles alguns mitjans privilegiats desplaçats al mateix cercle polar àrtic al nord de Finlàndia han pogut escoltar el treball i sembla que el grup ha anat un pas més enllà i pinta a disc majúscul. Aquí en teniu una mostra d'una web finesa.

En alguna ocasió ja he comentat que el grup em sembla un dels reductes més exquisits d'aquella fornada de bandes dels 90 que venint del power metal van començar quelcom nou, elegant, melòdic, grandiloqüent i que han sabut evolucionar de manera excel·lent fins i tot amb els canvis de vocalista que en qualsevol banda és un trasbals important. Sincerament crec que seran una de les referències a tenir en compte aquest 2020.

Llegeix més

Ara que ja ha passat una mica la voràgine i repercussió de la vinguda de Metallica a casa nostra és hora de reflexionar sobre tot plegat. Crec que és preceptiu, és més, recomanable fer-ho. És una obvietat que els quatre genets han traspassat tota frontera fora del heavy metal, venen i van començar aquí, van ser en bona part responsables de gran part de l'escena extrema sorgida des dels 80 i tota una influència per diverses generacions però tot i que conserven un llegat forjat als 80 referent i gloriós allò és passat. Ja no els van a veure només els heavys de tota la vida que els van veure fer-se grans amb els quatre primers treballs tant sols, ara van pares, fills, quasi avis a més d'un ventall de públic que només es recorda de la música en directe quan es tracta d'un gran concert d'aquest tipus o aquells que volen veure aquestes grans bandes almenys un cop a la vida, sense més, per dir: "jo els vaig veure". Com s'explica si no que una noia que rondava els quaranta darrere meu digués a mig concert que no coneixia la meitat de les cançons? Està bé que referents i música de la nostra escena pugui traspassar generacions i tingui repercussió però... a quin preu? Aquí hi ha debat, no seré jo que sigui un ultra defensant l'autenticitat del metall i tonteries similars.

Llegeix més

Aquesta podria ser una pregunta, entre desenes més, que es podien haver fet el dimecres dia 5 de desembre els americans Dream Theater en la seva visita promocional a l'estat espanyol, en concret a Madrid.

El seu nou disc Distance Over Time no sortirà fins el 22 de febrer de 2019 però ja es troben fent aquest tour per promocionar-lo i en cosa de poc més d'un mes començaran a sortir les entrevistes fetes en aquest periple.

Ja és històrica la "queixa" de la poca presència del rock dur i el metall en els mitjans de comunicació, especialment en els anomenats de masses, és a dir, aquells amb gran abast i cobertura arribant a milions de persones. És evident que, i sobretot gràcies a la xarxa, han proliferat moltes iniciatives en aquest context que sortosament ens ha tret d'aquella dinàmica on només teníem publicacions periòdiques mensuals i les notícies tardaven en arribar. Tret dels idealitzats 80 on sí que el rock va treure el cap als mitjans i era popular a partir dels 90 ha estat la travessia del desert. Què vull dir amb tot això? Home doncs que si una banda de la nostra escena apareix en un gran mitjà hauria de ser una bona notícia en tots sentits. Ho dic en condicional més per la banda que pels seguidors, que potser també poden estar, ja que aquest passat dimecres en vàrem tenir un exemple.

Llegeix més